Vides, Vides

Oh-oh-oh

Oh-oh-oh

Oh-oh-oh

Oh-oh-oh

Mans obertes al destí,

ja no hi ha por a sucumbir.

Tornes a creure en el que veus,

sentint la força sota els peus.

És l'instant de decidir,

triar el nord i persistir,

quan el pols et marca el pas

i el desig et crema el braç.

Crema el dubte, brilla el foc,

cada batec és un nou lloc.

I és cert cremar-ho tot de ple,

quan l'aire vibra i et sosté.

Oh-oh-oh, la por s'esvaeix,

Oh-oh-oh, el ritme ens floreix.

Som l'esclat que tot ho inunda,

una síncope profunda.

L'acer es torna seda viva

en aquesta deriva.

Ni murs blancs ni gravetat,

només un salt al buit traçat.

Som el vidre que s'astella

i ens torna la llum més bella.

Ni veu, ni pols, ni rumb.

Som el buit. Som la llum.

Som el pols que ens fa un sol.

Som l'espurna en el buit,

l'impacte pur d'un nou neguit.

L'esquema es trenca i s'accelera,

sense frens, en l'òrbita sencera.

Som el nervi i som la fletxa,

un voltatge que t'impulsa

on la vida s'accelera.

Crema el dubte, brilla el foc,

cada batec és un nou lloc.

I és cert mirar la veritat,

quan l'ànima s'ha despertat.

Oh-oh-oh, la por s'esvaeix,

Oh-oh-oh, el ritme ens floreix.

Viurem les nostres vides,

perquè som l'obstacle que el temps no pot vèncer.

Vides, vides, vides, vides.