Mirall Zero

No és el final.

És només el començament de la veritat.

Escolta...

He recollit les peces d'un vidre trencat

que portava el meu nom i la meva veritat.

M'han dit que el temps ho cura tot amb paciència

però el silenci crema més que la consciència.

Vaig viure massa temps dins d'una armadura

oblidant que la vida també pot ser pura.

Ara m'aixeco amb la pols a les mans

però amb els somnis que tornen a ser gegants.

No vull les sobres d'una glòria passada

vull la tempesta de la nova alborada.

Dibuixo mapes sobre la meva pròpia pell

per no perdre mai més el camí de l'estel.

He cremat les naus, he tancat el dol

ara és el moment de emprendre el vol.

No em miris com si fos el que vas conèixer

perquè he decidit tornar a néixer!

Soc l'arquitecte de tots els meus miralls

trencant les cadenes i tots els treballs!

Ni el vent, ni la pluja, ni el pes del destí

em trauran mai més del meu propi camí!

Brillo com l'or que neix de la sorra

soc la memòria que mai no s'esborra!

Més amunt, més lliure, més cert

amb tot el futur completament obert!

Les cicatrius ara són la meva guia

la llum que m'orienta en la nit més somorta.

Ja no m'espanta el buit ni la distància

he recuperat tota la meva fragància.

Soc el patró d'aquest vaixell de fusta

que busca la pau en la guerra més justa.

Ja no demano permís!

Ja no demano perdó!

Soc el meu propi motor!

SOC JO!

L'arquitecte de miralls...

Sense por.

Obert al futur.