Marina de Marbre

(instrumental)

No som roques, som el riu que les abraça.

Hem après a ser líquids, a canviar de forma,

a trobar l'esquerda exacta per seguir bategant.

L'aigua no té por de la caiguda ni del salt,

perquè sap que al final tot torna a ser mar,

tot torna a casa en el cicle infinit de la calma.

Tens la memòria de les onades a la pell.

Un corrent de vida que no sap de fronteres ni murs.

Hem après a fluir entre les pedres del dia,

sense fer soroll, però amb la força dels segles,

una revolució mansa que ho amara tot de llum.

Sempre endavant,

sempre de tornada.

Som la memòria de l'aigua, el flux que no s'atura,

una força suau que desfà tota amargura.

No hi ha obstacles tancats, només nous camins,

som la pau que s'escampa per tots els confins.

(Fluir, només fluir... com tu i jo)

(instrumental)

Mira com el mirall del mar ens torna la veu.

Som part d'una dansa que no necessita peus.

Cada respiració és una gota en l'oceà,

un miracle rítmic que ens ensenya a esperar,

sabent que la tempesta és només una estació més.

Aigua clara.

Pas segur.

Som el corrent.

Som el futur.

(L'oceà ens espera...)

Som la memòria de l'aigua, el flux que no s'atura,

una força suau que desfà tota amargura.

No hi ha obstacles tancats, només nous camins,

som la pau que s'escampa per tots els confins.

L'aigua sempre sap on va.

I nosaltres també.

Fluir.

Pau.