Elogi a la Fractura

No som un gerro de porcellana freda.

Som el traç que s'escapa del dibuix,

l'esquerda que convida la llum a entrar.

He posat or líquid a cada cicatriu,

perquè cada trencadissa és un mapa

de les vegades que hem tornat a néixer.

Mira com brilla la vora del desastre.

Ja no busquem la perfecció del marbre,

sinó la veritat del fang que s'ha assecat.

Tenim les mans plenes d'històries,

i un cor que sap com tornar-se a ajuntar.

No es tracta de no caure,

es tracta de com ens aixequem.

Som l'elogi de la fractura,

el fil d'or que cus la foscor.

Cada peça té un lloc i una cura,

som més bells quan ens falta la por.

(Més bells, més lliures, més nosaltres)

Les hores ens han donat la forma exacta.

Ni massa durs, ni massa fràgils.

Som el ressonància d'un cop de vent

que ens ha ensenyat a ballar amb la tempesta,

sense perdre mai el centre de la pell.

Cus el temps.

Neteja el vidre.

Deixa que la llum ens travessi.

(Ja no som de vidre, som de llum)

Som l'elogi de la fractura,

el fil d'or que cus la foscor.

Cada peça té un lloc i una cura,

som més bells quan ens falta la por.

Tot el que s'ha trencat, brilla.

Tot el que brilla, guareix.

Llum en les esquerdes.

Or.