Butxaques Antigues

He buidat les butxaques de pedres antigues.

He deixat els "hauria de ser" a la vorera.

L'aire aquí dalt és més clar i més prim,

i els teus ulls són l'únic pes que vull portar.

Som el punt on s'acaba la por a caure.

La ciutat és una xarxa de llums llunyanes.

Des d'aquí tot sembla un joc de nens.

No hi ha deutes amb el que vam ser ahir,

només aquest buit ple de possibilitats,

aquest silenci que ens fa créixer les ales.

Sense por al buit,

sense por al demà.

Estem en gravetat zero,

flotant sobre el soroll del món.

Tot el que és pesat s'ha tornat lleuger,

som el reflex d'un cel que no té fons.

(Sols tu i jo, en el buit d'ara)

Hem après que volar és només deixar-se anar.

No cal empènyer el temps, ell ja ens porta.

Som part d'una òrbita que no coneix fronteres,

un moviment suau de planetes que es busquen

enmig d'una nit que s'ha tornat amiga.

Lleuger.

Tan lleuger.

Com si fóssim de vapor.

Com si fóssim de cançó.

Estem en gravetat zero,

flotant sobre el soroll del món.

Tot el que és pesat s'ha tornat lleuger,

som el reflex d'un cel que no té fons.

Gravetat zero.

Respirar l'espai.

Ja no pesem.

Ja som aquí.

(Sols... en el blanc...)